Por Xènia Dyakonova
Traducción Oriol Prat Altimira
La llum del vespre fa
que tots tinguem aquell
instant petit de glòria
i de misteri pur
que sempre desitjàvem
tímidament i mai
ho havíem dit. Els arbres
arriben fins al cel
amb la puixança nova
d’un cos que ha descobert
alguna cosa més
enllà de la rutina,
i aquest és un secret
que compartim amb ells
i amb una mallerenga
i un raspinell i un gaig
que s’ha begut el vespre
i canta, ple de llum.
.
/
.
La luz del atardecer
nos permite tener ese
pequeño instante de gloria
y de misterio inocente
que deseábamos siempre
tímidamente y que nunca
confesábamos. Los árboles
parecen llevar al cielo
la energía renovada
de un cuerpo que ha descubierto
algo que va más allá
de la rutina, y es este
un secreto que guardamos
con ellos y un estornino
y un petirrojo y un mirlo
que se ha bebido la tarde
y canta, lleno de luz.