Por Xènia Dyakonova
Traducción Oriol Prat Altimira
Eugénio de Andrade odia l’ Ulisses de Joyce,
els travestis, els militars i els castells de Baviera.
El barroc i el surrealisme són excessius
i el fado s’ofega amb llàgrimes llefiscoses
mentre Wagner es treu un crustaci dels cabells,
diluït en la fressa de les onades.
.
Perdoneu, m’he distret.
Per on anàvem?
.
Eugénio de Andrade odia els cossos de Rubens,
els acròstics, el carnaval de Rio,
El retrat de Dorian Gray… Per damunt de tot,
Eugénio de Andrade odia haver de sopar
amb més d’una persona,
.
perquè la nit s’acosta i passa
com una ràfega de plenitud.
.
/
.
Eugénio de Andrade odia el Ulises de Joyce,
a los travestis, a los militares y los castillos de Baviera.
El barroco y el surrealismo son
excesivos y el fado se ahoga en lágrimas
viscosas, mientras Wagner se saca del cabello
un crustáceo y se diluye en el mar.
.
Disculpad, me he distraído.
¿Por dónde íbamos?
.
Eugénio de Andrade odia los cuerpos de Rubens,
los acrósticos, el carnaval de Río,
El retrato de Dorian Gray… Por encima de todo,
Eugénio de Andrade odia la obligación
de cenar con más de una persona,
.
porque se acerca la noche y pasa
como una ráfaga de plenitud.